Google Docs: capçalera i peu diferent

Ja tocava!!!

Ara ja es pot tenir un document de Google Docs amb una caçalera i peu diferents a la primera pàgina!
Només cal anar a la capçalera/peu de la primera pàgina i activar l'opció que apareix per fer-la diferent a la resta del document.

Aquesta és la notícia de Google anunciant aquesta millora:
http://googleappsupdates.blogspot.com.es/2015/02/customizable-headers-and-footers-page.html

Cataclic Sant Gervasi a la Biblioteca Clarà presentant la novel·la Quart Minvant

Aquí teniu la presentació de Quart Minvant a la Biblioteca Clarà. La veritat és que tot va sortir rodat i va ser una tarda molt ben aprofitada.
En Ferran Vila, el nostre editor, va fer una bona posada en escena, nosaltres vam poder explicar el projecte i algunes anècdotes i finalment la Glòria Judal va fer la lectura d'uns fragments... de forma increïble! Quin sentiment hi posa!
Quan veieu el vídeo de la Glòria, deixeu-vos anar i escolteu atentament... la lectura és meravellosa!

Palabras para Julia

(...)

Pero tú siempre acuérdate
de lo que un día yo escribí
pensando en ti, pensando en ti,
como ahora pienso...
La vida es bella ya verás,
como a pesar de los pesares,
tendrás amigos, tendrás amor,

tendrás amigos...

(Fragmento. Palabras para Julia) J. A. Goytisolo

He de reconocer que tengo devoción por Goytisolo. Me encanta leer y releer sus libros, de la misma manera que me encanta oir sus poesias cantadas por Paco Ibáñez. Hace más o menos un año, en el Auditori de Sant Cugat tuvimos la ocasión de hablar unos minutos con Paco Ibáñez y fue espectacular compartir esos minutos, de la misma manera que lo había sido cuando estuvimos hablando un momentin con él en el Teatro Borrás. Lástima que ese día José Agustín Goytisolo se encontraba mal y no pudimos agradecerle las lecturas con las que nos había deleitado de sus poemas.

Goytisolo escribió su poema a su hija, todo pensando en su madre, quien murió trágicamente durante la guerra civil. A mí me encanta aislarme un poco de su biografia cuando escucho la canción, pensar en mi propia Julia, mi tia Julita, con quien me encanta conversar y compartir muchas cosas de aquellas que tan sólo compartia con una persona: Su hermano Mariano, mi padre.

Él me "presentó" la música de Paco Ibáñez, y gracias a ella conocí a Goytisolo. En él estaba pensando, Paco, las dos veces que te he pedido un autógrafo y cuando me has preguntado ¿A quién se lo dedico? Mi respuesta te ha sorprendido: a los Hispano. Sí, para mi padre, mi tía, mi hermana Coral, mi hermano Mariano y para mí mismo. Pero nunca sólo para mí. No seria justo. No sería yo.

Presentació Quart Minvant a la Biblioteca Clarà

A l'octubre del 2010 va iniciar-se un procés a la Casa Sagnier que demà tanca una primera etapa.
Poc podíem imaginar llavors que acabaríem escrivint un llibre i que una editorial, en aquest cas Aurifany, el publicaria.

Demà a les 19:00 el presentem a la Biblioteca Clarà, al carrer Dr. Carulla 22 de Barcelona.

Durant la vetllada en Ferran Vila presentarà l'obra, els components de Cataclic Sant Gervasi explicarem el projecte i finalment la Glòria Judal farà la lectura d'alguns fragments de la novel·la.

La veritat és que ha estat un projecte llarg, amb un primer any acompanyats per la Carmen Rodríguez de Planeta Babel i posteriorment ja treballant com a grup, al nostre ritme, amb moments més actius que altres, però sempre amb les ganes d'aconseguir acabar el llibre.

Treballar inicialment 7 persones i després del primer any 5, ha estat tot un repte del que estem satisfets. No ha estat fàcil, però poc a poc hem anat aprenent a treballar en equip. Això sí, el pes de les individualitats dintre del grup sempre ha estat present i sempre ho estarà, és part d'aquest grup.

Al llarg d'aquests anys hi ha algunes persones que han col·laborat amb nosaltres i de les quals no em voldria oblidar a cap: la Carmen Ro(dríguez), la Imma Torné, la Victòria Giménez, la Irene Oliva, la Pilar Nieva, el Ferran Vila, la Laura de Caralt, el Miquel Flotats, la Imma Domènech i a les quals els estem molt agraïts de l'ajuda que ens han donat.

BTV ens va gravar per l'Info Barris, aquí tenui el vídeo:

Per finalitzar aquesta entrada del bloc un vídeo amb fotografies de Cataclic Sant Gervasi.

Quart Minvant, un relat de Cataclic Sant Gervasi

A l’octubre del 2010 va néixer a la Casa Sagnier de Barcelona un projecte que pretenia crear un grup de persones arrelades a Sarrià Sant Gervasi i que tinguessin ganes d’experimentar la literatura en col·laboració, amb el que s’anomena Literatura 2.0.
Per què Literatura 2.0? Doncs per la combinació de l’escriptura d’una obra entre diferents persones utilitzant les eines que ens ofereix Internet actualment.
El que començà com un taller literari organitzat per la Casa Sagnier i dirigit per la Carme Rodríguez de Planeta Babel i en José Manuel Delgado durant un curt període de temps, ha acabat convertint-se en un grup de persones entusiasmades amb el projecte i que han continuat treballant durant tres anys per donar a llum la seva primera obra, Quart minvant.
El primer any érem set persones, el segon any hi hagueren dues baixes, la de la Victòria Jiménez i la de l’Imma Torné, la col·laboració de les quals ha estat molt valuosa per al nostre relat. Actualment Cataclic Sant Gervasi és un grup amb cinc components que han fet possible tirar endavant i donar per acabada l’obra Quart minvant.
Al juny del 2011 vam decidir que Cataclic Sant Gervasi havia de començar a treballar sense una supervisió intensiva de la Carme Rodríguez, qui ens ha ajudat en els nostres inicis i en altres moments aportant els seus coneixements, i sobretot recordant-nos constantment com era d’important que ens sentíssim com un grup, però no un de qualsevol, sinó com un grup d’escriptors.
Treballar el primer any a catorze mans i, posteriorment, a deu mans, ha estat un procés complicat, en el qual ha calgut una gran generositat per part de tots nosaltres, alhora que hem hagut d’aprendre a acceptar que altres persones no només llegissin els textos que hem escrit, sinó que els modifiquessin, que els critiquessin, que els canviessin i a vegades fins i tot que els descartessin.
Segurament aquest ha estat l’aprenentatge més difícil de tots, molt més que el fet d’haver de treballar amb un Wiki, amb Grups de Google, amb documents compartits de GoogleDocs. Col·laborar, compartir, participar i sobretot acceptar. De sobte un fet tan íntim com l’escriptura es converteix en un acte en què simultàniament hi ha deu mans manipulant el mateix text, cinc persones amb idees diferents, i vivències també diferents, que tenen la seva pròpia manera d’entendre un text.

Un Slideshare que he trobat al bloc Educación tecnológica i al Scoop-it de elearning inclusivo

Artefactos Digitales para el Diseño de Actividades y Tareas de Aprendizaje from Conecta13

Ken Robinson says schools kill creativity