A l’octubre del 2010 va néixer a la Casa Sagnier de Barcelona un projecte que pretenia crear un grup de persones arrelades a Sarrià Sant Gervasi i que tinguessin ganes d’experimentar la literatura en col·laboració, amb el que s’anomena Literatura 2.0.
Per què Literatura 2.0? Doncs per la combinació de l’escriptura d’una obra entre diferents persones utilitzant les eines que ens ofereix Internet actualment.
El que començà com un taller literari organitzat per la Casa Sagnier i dirigit per la Carme Rodríguez de Planeta Babel i en José Manuel Delgado durant un curt període de temps, ha acabat convertint-se en un grup de persones entusiasmades amb el projecte i que han continuat treballant durant tres anys per donar a llum la seva primera obra, Quart minvant.
El primer any érem set persones, el segon any hi hagueren dues baixes, la de la Victòria Jiménez i la de l’Imma Torné, la col·laboració de les quals ha estat molt valuosa per al nostre relat. Actualment Cataclic Sant Gervasi és un grup amb cinc components que han fet possible tirar endavant i donar per acabada l’obra Quart minvant.
Al juny del 2011 vam decidir que Cataclic Sant Gervasi havia de començar a treballar sense una supervisió intensiva de la Carme Rodríguez, qui ens ha ajudat en els nostres inicis i en altres moments aportant els seus coneixements, i sobretot recordant-nos constantment com era d’important que ens sentíssim com un grup, però no un de qualsevol, sinó com un grup d’escriptors.
Treballar el primer any a catorze mans i, posteriorment, a deu mans, ha estat un procés complicat, en el qual ha calgut una gran generositat per part de tots nosaltres, alhora que hem hagut d’aprendre a acceptar que altres persones no només llegissin els textos que hem escrit, sinó que els modifiquessin, que els critiquessin, que els canviessin i a vegades fins i tot que els descartessin.
Segurament aquest ha estat l’aprenentatge més difícil de tots, molt més que el fet d’haver de treballar amb un Wiki, amb Grups de Google, amb documents compartits de GoogleDocs. Col·laborar, compartir, participar i sobretot acceptar. De sobte un fet tan íntim com l’escriptura es converteix en un acte en què simultàniament hi ha deu mans manipulant el mateix text, cinc persones amb idees diferents, i vivències també diferents, que tenen la seva pròpia manera d’entendre un text.
